Butlletí IRIE - número 122

Investigadors del GICAFE estudien els efectes d'un programa d'educació postural sobre hàbits d'ús de la motxilla en els escolars

La conclusió principal és que no es van observar millores significatives en el grup d'intervenció atribuïbles a l'efecte de la intervenció

El Grup d'Investigació en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la UIB, GICAFE, ha fet un estudi sobre els efectes de l’aplicació d'un programa d'educació postural sobre hàbits d'ús de la motxilla en els escolars

Una de les preocupacions de les autoritats educatives i sanitàries, pares i mares, i professionals de diferents sectors és l'ús incorrecte de la motxilla escolar i la seva repercussió en l'aparell locomotor, especialment a l'esquena.

Els programes d'alfabetització sanitària s’han estat desenvolupant al sistema d'educació primària i secundària amb l'objectiu de prevenir els trastorns musculoesquelètics en infants i adolescents i s'estan duent a terme iniciatives per reduir el pes que els alumnes porten a la motxilla.

L'objectiu de l’estudi era investigar els efectes d'un programa d'educació postural sobre els hàbits d'ús de la motxilla relacionats amb el mal d’esquena en escolars d'entre 10 i 12 anys. Aquest assaig controlat aleatoritzat (ECA) es va dur a terme a Mallorca, amb 224 escolars de primària d'entre 10 i 12 anys. La mostra es va seleccionar entre diferents clústers (escoles) mitjançant mostreig de conveniència i es va distribuir aleatòriament en un grup experimental (5 escoles) o un grup control (5 escoles).

Es va implementar un programa d'intervenció de 16 setmanes, que es va dur a terme telemàticament perquè va ser en temps de COVID-19. Es van utilitzar tres qüestionaris estructurats i autoadministrats per examinar la prevalença del mal d'esquena i els hàbits d'ús de la motxilla.Els resultats van mostrar com els hàbits de la motxilla i les preguntes individuals relacionades amb l'ús de la motxilla no van millorar després de la intervenció al grup experimental, ni tampoc en el grup control.La conclusió principal és que no es van observar millores significatives en el grup d'intervenció atribuïbles a l'efecte de la intervenció.

Podeu consultar l’estudi a l’enllaç

Desviaries un tramvia perquè atropelli una persona per salvar-ne cinc?

Un estudi del grup I+DEL de la Universitat de les Illes Balears desvela quins són els factors que afecten la resposta de les persones bilingües davant un dilema moral. La recerca destaca les limitacions de l’efecte de la segona llengua en la presa de decisions

Un equip d’investigadors del grup d’Investigació en Desenvolupament, Educació i Llenguatge (I+DEL) de la Universitat de les Illes Balears ha aportat noves evidències científiques que desvelen les limitacions de l’anomenat efecte de la llengua estrangera (Foreign Language Effect) en persones bilingües quan s’enfronten a un dilema moral en les seves dues llengües. L’estudi s’ha publicat recentment a la revista científica PLoS ONE.

Els dilemes morals són situacions en què es presenta una elecció entre dues opcions, amb implicacions ètiques o morals, sense una resposta clarament correcta. Segons estudis previs, quan les persones bilingües responen un dilema moral en la seva segona llengua (fins i tot quan l’han après gairebé alhora que la primera), tendeixen a respostes més utilitàries, de manera que accepten provocar dany, sempre que això permeti evitar un mal major. En canvi, en la primera llengua tendeixen a respostes més deontològiques i eviten dur a terme cap dany, fins i tot quan això suposa un greuge per a més persones. Aquest efecte indicaria la influència del llenguatge en la manera com processam i prenem les decisions.

El dilema del tramvia

Un exemple de dilema moral és l’anomenat dilema del tramvia, en el qual un vagó fora de control avança cap a cinc persones que treballen a la via. Segons l’efecte de la llengua estrangera, les persones que enfronten el dilema en la seva segona llengua tendeixen a respondre que desviarien el vagó cap a una via on hi ha una única treballadora (resposta utilitarista). En canvi, si el dilema se’ls presenta en la primera llengua, la tendència és respondre que en cap cas hi participarien (resposta deontològica) i que deixarien que el tramvia seguís el curs.

Els investigadors de la UIB ha intentat ampliar el coneixement que es té de l’efecte de la llengua estrangera en el cas de persones bilingües. En contra dels estudis previs, que mostren l'efecte de la segona llengua fins i tot en bilingües primerencs de llengües romàniques com el venecià i l'italià, la recerca del grup I+DEL mostra que aquest efecte no es produeix en els bilingües primerencs català-castellà de les Illes Balears. El treball ajuda a comprendre com els factors lingüístics i psicològics s'entrellacen amb les característiques intrínseques dels propis dilemes morals en el moment de prendre una decisió.

Així, una de les troballes més destacades d’aquesta recerca és la influència significativa dels trets de personalitat psicopàtica en les decisions morals. En aquest sentit, els participants amb puntuacions més altes en el tret de malevolència (meanness) mostren una tendència notable cap a respostes més utilitaristes (fer mal per evitar mals majors). Així mateix, l'article emfasitza la importància de tenir en compte la interacció entre l’activació emocional (arousal) i la malevolència a l’hora d’avaluar les decisions morals de les persones.

Referència bibliogràfica

Flexas A, López-Penadés R, Aguilar-Mediavilla E, Adrover-Roig D (2023) Meanness trumps language: Lack of foreign language effect in early bilinguals’ moral choices. PLoS ONE 18(11): e0294523. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0294523

Arriben les VI Jornades d’Experiències Docents a la UIB

Es duran a terme entre els dies 1 i 7 de febrer de 2024

Aquestes jornades estan dissenyades per abordar temes d'actualitat relacionats amb la innovació en l'àmbit docent; per això mateix hem escollit una tendència creixent en l'educació superior i en altres nivells d'ensenyament: la utilització i incorporació de la intel·ligència artificial (IA) en el camp de la innovació docent. Les nombroses oportunitats per millorar la qualitat de l'ensenyament i l'aprenentatge que ofereix la IA és un dels motius clau que ens ha portat a considerar de gran interès dedicar-hi aquestes jornades.

Les línies temàtiques de les Jornades estan relacionades amb les aplicacions i implicacions de la IA en la docència, així com amb les estratègies metodològiques d'innovació docent, l'aprenentatge servei i altres aprenentatges professionalitzadors, a més de la competència digital docent per a la millora de la pràctica educativa.

Podeu consultar el programa i tota la informació a l’enllaç següent

Obert el termini de participació per al XXI Congrés Internacional d’Investigació Educativa EIDIPE 2024

Podeu enviar les vostres propostes de participació a les diferents modalitats o asistir a la trobada en qualitat d’oients i prendre part en els debats.

Trobareu la plataforma per a inscripcions i per l’enviament de contribucions ala web del congrés https://aidipe2024.aidipe.org El termini per a l’enviament de contribucions finalitza el 31 de gener.

DETALL DE LES CONTRIBUCIONS

Normativa per a les comunicacions:

L'extensió serà d'entre 1250 i 1500 paraules (excloent-ne el resum i les referències)

Normativa per als simposis:

L'extensió de la proposta completa del Simposi, que haurà d'incloure les 4 o 5 contribucions, serà de 7500 paraules (excloent-ne resum, abstract, paraules clau, keywords i referències bibliogràfiques per a cadascuna de les contribucions) L'extensió de cadascuna de les contribucions que componen el simposi (4 o 5) serà de, com a màxim, 1500 (excloent resum, abstract, paraules clau, keywords i referències bibliogràfiques per a cadascuna de les contribucions)

X Congrés d'Innovació Educativa i Docència en Xarxa (IN-RED 2024)

Obert el termini de participacions!

Obert el termini de participació al Congrés d’Innovació Educativa i Docència en Xarxa, IN-RED 2024, que se celebrarà a la Universitat Politècnica de València els dies 11 i 12 de juliol de 2024

INRED és un fòrum on mostrar diferents experiències docents basades en la innovació, desenvolupament de metodologies, implantació de millores a l'aula..., en definitiva, totes aquelles experiències relacionades, directament o indirectament, amb la qualitat dels processos d'ensenyament i aprenentatge desenvolupats a l'àmbit de l'educació superior.

Com en edicions anteriors, es valoraran els treballs sobre les COMUNICACIONS COMPLETES que els autors i autores ens facin arribar abans del dia 10 d’abril de 2024, data en què es tancarà la presentació de treballs.

Per a la tramesa de treballs caldrà seguir les instruccions definides a l'apartat referit al CALL FOR PAPERS, disponible a la web del congrés per a l'enviament de treballs.

Així mateix, cal que tingueu en compte les següents dates destacades al Call for Papers:

Data límit per a l'enviament de treballs: 10/04/2024

Notificació de l'acceptació o el rebuig de les comunicacions: 27/05/2024

Inscripció de l'autor o autora: una vegada acceptada la comunicació, és imprescindible que almenys un dels autors estigui inscrit al congrés abans del 26/06/2024.

Variación en las estrategias de ajuste entre texto y melodía en el margen prosódico izquierdo: el caso de los vocativos del asturiano

Seminari virtual del GRESIB a càrrec d’Eduardo García

Esta presentación analiza la relación entre las marcas entonativa y morfosintáctica en los vocativos en posición inicial de enunciado en asturiano. Éstos se pueden realizar con dos melodías: L+H* L% y H+L* L%. Morfosintácticamente, se pueden marcar con la partícula a– (por ejemplo ¡A Manolo!). El uso de esta partícula tiene unas restricciones: (i) no puede aparecer sola, (ii) siempre precede al nombre y (iii) sólo aparece con el patrón entonativo H+L* L%. En vocativos con sílaba tónica inicial existe una presión temporal para realizar los movimientos tonales debido a la proximidad del margen prosódico izquierdo (conflicto entre texto y melodía). Los resultados de un experimento de producción muestran que, en tales contextos, los hablantes usan distintas estrategias de ajuste para cada contorno que son similares a las atestiguadas en el margen prosódico derecho en muchas lenguas entonativas (casos de tonal crowding). La variedad de estrategias empleadas (ajuste de la melodía o del texto) muestra que los hablantes son conscientes de qué tonos son (im)prescindibles para la transmisión óptima de la información, y actúan en consecuencia para garantizar el mantenimiento de una distinción de significado relevante codificada entonativamente.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

La llengua com a símbol: autenticitat i anonimat en els imaginaris sociolingüístics de l’Alguer

Seminari virtual del GRESIB a càrrec d’Ivan Solivellas

L’Alguer és un enclavament lingüístic (Argenter, 2008; 2010), atesa la diversitat lingüística que acull des d’antic. De fet, és l’única ciutat sarda que ha mantengut la llengua catalana al llarg dels segles, tot i que d’ençà de la dècada de 1950 i posteriors ha patit un procés de substitució lingüística que actualment és molt avançat (Grossmann, 1983; Chessa, 2008), com posa de manifest la poca presència que té la llengua catalana en la societat algueresa. No obstant això, el poc ús contrasta amb una actitud positiva que, pel que sembla, és fruit d’un discurs políticament correcte (Chessa & Simon, 2014). En aquest seminari, doncs, s’exposaran les principals ideologies lingüístiques que configuren els imaginaris sociolingüístics de la societat algueresa a partir dels resultats d’un estudi qualitatiu basat en un conjunt de grups de discussió i entrevistes individuals que es dugueren a terme el mes de juny de 2022. A més, ens centrarem especialment en els discursos d’autenticitat i anonimat (Gal & Woolard, 2001), que permeten explicar per què les actituds positives no aconsegueixen canviar el comportament lingüístic dels algueresos, en part perquè la percepció que tenen de les diferents llengües (català, sard i italià) en condiciona l’ús i el valor social, cultural i polític.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Seminari GRESIB en tàndem amb BALSA

GRESIB en tàndemés un seminari d’intercanvi de recerques en curs que el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balearsorganitza enguany per primera vegada. L’objectiu és compartir experiències de recerca amb altres grups de la Universitat de les Illes Balears o d’altres universitats, cosa que contribuirà a fomentar l’intercanvi d’idees, promoure sinergies entre els dos grups i, en definitiva, millorar la seva recerca.

En el seminari d’enguany hi participarà el Grup de recerca en Bilingüisme i Adquisició de l’Espanyol (BASLA). Les recerques que es presentaran se centraran en les següents línies:

• Ensenyament i aprenentatge de la llengua en contextos multilingües

• Adquisició de la llengua inicial / llengua addicional / llengua d’herència

• Desenvolupament del llenguatge en poblacions típiques i atípiques

Es tracta d’una activitat reconeguda per al passaport cultural de la UIB, excepte si sou estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes o del Màster Universitari en Competència Lingüística i Literària de la UIB, ja que podeu obtenir punts mitjançant l’assistència a aquest seminari.

l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears rep el Premi Emili Darder 2023 que concedeix l’OCB

La nostra enhorabona al Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la UIB per la concessió del Premi Emili Darder de l’OCB 2023 a l’Anuari de l’Educació de les Illes Balers amb motiu de la seva vintena edició. En Paraules del jurat: L’Anuari de l’Educació de les Illes Balears proporciona una anàlisi acurada i profunda del sistema educatiu i sempre ha prestat atenció als aspectes socials que el caracteritzen i determinen.

El Premi Emili Darder de l’OCB s’atorga cada any a una inicitiva destacada en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure. La gala de concessió va tenir lloc el passat 17 de desembre.