Novament hem de commemorar la data triada per Nacions Unides per recordar que, ja ben endavant del segle XXI, la situació de discriminació de la meitat de la humanitat encara és, malauradament, una fosca realitat.
La vida laboral i professional de milions de dones d'arreu del món està plenament condicionada per la seva condició femenina: bretxa salarial, mitges jornades, sostre de vidre i terra enganxifós, dificultats per poder conciliar la decisió de ser mare amb unes expectatives de progrés en l’opció professional, etc.
Les universitats no en són cap excepció: la segregació horitzontal i vertical segueixen essent un fet inqüestionable. És ben cert que els plans d'igualtat són una eina útil per poder canviar aquestes inèrcies, però la tasca no és senzilla i reclama una acció decidida per part de tothom.
La presa de consciència de tota la comunitat universitària és fonamental; sense la implicació personal i col·lectiva no podrem canviar una realitat que vulnera els drets humans i malbarata intel·ligències i talents.
Tot això, pel que fa al nostre anomenat primer món, perquè a moltes parts del planeta el fet de néixer dona barra qualsevol possibilitat d'accés a una educació bàsica. No en parlem de l'educació superior.
Esperem que el dia 8 de març moltes persones se sentin compromeses i surtin al carrer però, més important encara, esperem que durant tota la resta de l'any treballem de manera proactiva per col·laborar a construir una societat més justa i igualitària.
Institut de Recerca i Innovació Educativa
Universitat de les Illes Balears
8 de març de 2020