|
Resum |
El dissabte, 14 de març de 2020, el Govern d’Espanya decreta l’Estat d’Alarma i imposa el confinament total de la població, que inclou el tancament de totes les escoles, instituts i centres educatius de tot el país. Aquesta situació provoca que els col·legis hagin d’idear metodologies per a implantar l’aprenentatge a distància, en temps rècord i sense una injecció addicional de recursos per part de les institucions.
Aquesta tesi se centra en la resposta pedagògica durant el confinament d’un centre educatiu de Palma que, en aquell moment, es trobava en ple desenvolupament d’un nou model d’ensenyament i aprenentatge basat en les metodologies de l’aprenentatge actiu des d’un entorn enriquit amb tecnologia i posat en funcionament l’any 2017.
La tesi pretén analitzar els efectes del nou model pedagògic sobre l’autoregulació i com aquests efectes han influït en l’adaptació a l’entorn dissenyat durant el confinament. Alhora, pretén analitzar com ha influït aquest entorn dissenyat durant el confinament sobre l’autoregulació de l’aprenentatge. L’anàlisi realitzada permet identificar, d’una banda, els elements que afavoreixen l’autoregulació a través de les metodologies d’aprenentatge actiu des d’un entorn enriquit amb tecnologia, també com la influència que aquests elements tenen sobre el model pedagògic implementat el 2017. D’altra banda, identifica, a través d’una profunda anàlisi mixta, els aspectes de l’autoregulació de l’aprenentatge que s’han potenciat a través de l’entorn tecnològic dissenyat durant el confinament.
Finalment, estableix diferents perfils d’autoregulació en l’alumnat de Batxillerat quan se’l sotmet a l’aprenentatge a distància a través d’un entorn enriquit amb tecnologia i proposa un model teòric d’aplicació en situacions d’aprenentatge a distància per a l’alumnat preuniversitari, que posa el focus en la millora de l’autoregulació de l’aprenentatge.
|
