+34 971 25 98 60

 

Títol 

Modelos de intervención en Atención Temprana: Perspectivas de profesionales y familias.

Autor

Sara Bagur Pons

Programa de doctorat Doctorat en Educació
Directors

Dr. Sebastià Verger Gelabert. Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació

Dra. Maria Rosa Rosselló Ramon. Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació

Dra. Berta Paz Lourido. Departament d’Infermeria i Fisioteràpia
Data de defensa 3 d’octubre de 2022
Resum L’Atenció Primerenca (AP) és la disciplina que ofereix suport i intervenció als infants de 0 a 6 anys amb discapacitat o alteracions en el desenvolupament, a les famílies i a l’entorn. Els Serveis de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca (SDIAP), formats per equips multidisciplinaris (interdisciplinars o transdisciplinars) de professionals, operen seguint les Pràctiques Centrades en la Família (PCF), entenent que els membres de la unitat familiar són agents actius de la intervenció. La fase inicial d’acollida als SDIAT és on s’articulen els vincles més importants entre professional-família que perduren al llarg de tota la intervenció. En aquest moment es realitza una avaluació inicial de les necessitats dels progenitors per establir els objectius d’intervenció. Si més no, escasses investigacions estudien les variables familiars durant la fase d’acollida, tot i que la literatura teòrica identifica l’impacte negatiu de la discapacitat del fill en el benestar familiar, molts cops, vinculats a les fases de dol.
En aquest sentit, i seguint les teories ecològiques familiars, la present investigació té per objectiu analitzar variables familiars (habilitats parentals, apoderament familiar, salut general, ansietat i depressió) durant la fase d’acollida als SDIAP, així com l’impacte que exerceixen dites variables en el desenvolupament infantil.
Sota un disseny no experimental de Metodologia Mixta Integrativa (MMI), la població d’aquest estudi són els professionals dels SDIAP i les famílies usuàries dels SDIAP. Finalment, la mostra la formaren 135 familiars per la part quantitativa i 30 familiars i 5 professionals per la qualitativa. S’utilitzaren cinc qüestionaris prèviament validats, un qüestionari sociodemogràfic, entrevistes semiestructurades i grups de discussió com a instruments i tècniques de recollida de dades.
Es presenten els resultats seguint la modalitat de compendi d’articles. S’evidencia, per una banda, els reptes actuals de l’AP a l’àmbit internacional i nacional segons una revisió de la literatura i, per altra banda, la necessitat i la justificació d’investigar l’AP sota una MMI seguint els resultats d’una revisió de la literatura. En aquest context, els resultats mostren la importància d’avaluar les variables i les perspectives familiars durant l’estadi inicial per articular intervencions eficaces, contemplant que les habilitats parentals prediuen el 86% de l’apoderament familiar. A més, la comunicació pares-fill, l’autoregulació emocional dels progenitors, l’autoestima en el rol dels pares o els acords amb els fills es relacionen positivament i significativament amb l’apoderament familiar.
Així mateix, la salut mental dels pares es veu afectada per l’impacte de la discapacitat del fill, denotant majors nivells d’afectació en els valors d’ansietat que de depressió. D’acord amb la teoria transaccional del desenvolupament, els resultats indiquen que la salut física i mental dels pares impacte de manera directa i significativa en els nivells d’alteració en les subescales de desenvolupament dels seus fills. En efecte, els participants exposen estats de negacionisme, desesperació, necessitat d’informació o desig d’obtenir respostes a dubtes inicials, acompanyats de sentiments de por, culpabilitat o incertesa durant l’etapa inicial d’assimilació de la discapacitat o alteració en el desenvolupament del seu fill. A més, existeix una necessitat de visibilitzar l’AP socialment i políticament, amb la contribució per part de les administracions a la millora de la xarxa de suports formals vinculats a l’AP que aculli totes les persones que requereixen els serveis. Així mateix, realitzar una avaluació inicial i exhaustiva de l’estat dels familiars per part de l’equip de professionals dels SDIAP ajudaria a configurar els objectius d’intervenció col·lectivament basats en les seves necessitats reals, les quals impacten sobre el desenvolupament de l’infant.