Destrezas científico-matemáticas de los docentes en formación: Estado y oportunidades

Destrezas científico-matemáticas de los docentes en formación: Estado y oportunidades

Bartolomé Pizà Mir

Aquesta tesi parteix de la necessitat de conèixer les destreses i competències acadèmiques científicomatemàtiques dels mestres en formació i conèixer aquest estat de la qüestió és clau per millorar els plans d'estudi així com les oportunitats de formació. La majoria d'estudiants que accedeixen als graus d'educació solen provenir d'estudis previs en què les matèries cientificomatemàtiques eren (o encara són) absents o limitades a unes matemàtiques aplicades a les ciències socials (als estudiants que provenen de la branca social de batxillerat). De la mateixa manera, molts manifesten certa aversió i desencontre amb les disciplines cientificomatemàtiques.

Els eixos principals de la tesi doctoral són:
1. Anàlisi dels textos curriculars de la LOGSE i la LOMCE, així com la possibilitat de dissenyar instruments d'avaluació seguint la taxonomia revisada de Bloom, ja que té en compte la càrrega cognitiva dels objectius d'aprenentatge.
2. Anàlisi de la competència acadèmica, així com l'oferta formativa per millorar aquestes competències un cop ja titulats.
3. Anàlisi de la possibilitat de la integració de l'activitat física en forma de descansos actius per millorar variables cognitives com l'atenció i la concentració.

S'observa que en els docents en formació, tant les destreses de pensament (associades als nivells més alts) com les competències matemàtiques no són significativament superiors a les que tenen els alumnes de sisè grau d'educació primària (10-12 anys), situació que afecta la qualitat educativa, ja que no són les que s’esperaria en un adult. Actualment la formació contínua i permanent (una vegada graduats) presenta un descens d’aquelles activitats enfocades a la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge, en concret les que versen sobre didàctica general i específica, mentre que s'ha produït a l'últim lustre un augment de les activitats sobre pedagogies i metodologies sense el suport científic i evidències necessàries per assegurar que suposen un augment en la qualitat de la docència.
Finalment, s'ha observat que l'activitat física aplicada de forma puntual en l'horari lectiu, anomenat descans actiu, contribueix a la millora de la capacitat d’atenció, cosa que podria tenir un impacte sobre les habilitats que requereixen una demanda cognitiva més gran.
Per això, s'han fet dues proves pilot, amb població infantil-juvenil (primària) i amb mestres en formació (per a experimentar els efectes positius sobre l'atenció i la concentració) i oferir així una eina més per a la millora de l'exercici docent. Com a conclusió i perspectives de la present tesi és que la taxonomia revisada de Bloom és un bon instrument tant per al disseny curricular com per a proves d'avaluació, i que optimitzar el disseny dels plans d'estudi podria suposar millores en la formació de les destreses i competències dels estudiants dels graus d'educació, així com poder complementar-les amb l'activitat física, ja que suposa una sèrie de beneficis cognitius.