La distancia transaccional como elemento determinante de la deserción en educación a distancia en Colombia

Eliécer Pineda Ballesteros

El punt de partida d’aquesta tesi fou la problemàtica de la deserció en l’educació a distància. A partir de l’anàlisi de les possibles causes d’aquest fenomen, es va trobar que gran part dels motius podien tenir una explicació en allò que es coneix com a teoria de la distància transaccional.

Es va identificar la percepció dels estudiants de la distància transaccional com el problema de recerca i, com a alternativa, s’hi va proposar el disseny d’un model pedagògic que n’apaivagui la percepció.

Partint de la revisió de models d’educació a distància, es va dissenyar i validar un model pedagògic, tenint en compte els resultats de les recerques del Grup de Recerca en Tecnologia Educativa de la UIB. Es va adoptar una perspectiva sistèmica i es va dissenyar el model pedagògic com si fos un sistema. Posteriorment es va validar amb un panell d’experts i es va provar amb un grup d’estudiants, mitjançant un seminari virtual.

Els resultats mostren, d’una banda, que si es realitza un curs basat en les idees fonamentals del model pedagògic proposat disminueix la percepció de la distància transaccional. D’altra banda, s’evidencia una disminució significativa de la intenció de desertar entre els estudiants del seminari, a partir de la seva experiència en l’educació virtual.